Google+

El poble d’Ascó

Informació general d'Ascó

HIDROLOGIA

El riu Ebre és el curs fluvial més important d’Ascó, transcorre de nord a sud travessant el terme entre la zona planera i la zona muntanyosa. Pel municipi flueixen diversos barrancs que desguassen a l’Ebre: el barranc de la Gala, el del Forn Teuler, el de la Peixera, el Barranc Fondo i d’altres. Entre les partides del terme es poden esmentar les de Catanar, la Cotxa, Fal·là, los Canye-rets, lo Colomer, la Rabassada i el Pla de l’Acàs.

PAISATGE

El terme municipal d’Ascó està format per dos unitats geogràfiques ben diferenciades, la primera correspon a les derivacions cap a l’est i fins a l’Ebre de la Serra de la Fatarella, en aquesta unitat s’hi troben petites valls de diversos barrancs que desguassen al riu Ebre, com el barranc de la Gala, el del Forn Teuler, el de la Peixera, entre d’altres. La segona unitat correspondria a la plana fluvial del riu Ebre, del qual en destaca un petit sector planer a l’esquerra del riu, anomenat les Illes o la plana de Vinebre.

POBLACIÓ I ECONOMIA

El nucli d’Ascó és el cap de municipi, a una altitud de 82 metres sobre el nivell del mar. La vila s’assenta damunt un turó que s’aixeca immediatament al marge dret de l’Ebre, aquest es troba presidit per les ruïnes del castell d’Ascó, a més, incorpora el barri de les Illes, que és una prolongació de Vinebre dins el terme municipal d’Ascó.

Malgrat que l’economia del terme es basa en l’indústria, s’han mantingut, tot i patir un retrocés, les activitats agràries, centrades bàsicament en l’agricultura (la ramaderia és poc representativa). La Cooperativa Agrícola Sant Isidre és el principal comercialitzador dels productes del camp i disposa d’una caixa rural pròpia.

La construcció del complex nuclear d’Ascó a l’inici de la dècada de 1970 transformà substancialment l’economia de la població d’Ascó, tradicionalment de caràcter agrícola. La central nuclear d’Ascó I, a uns 400 m del nucli urbà, fou iniciada el 1973, i el 1974 ho fou la segona. Ascó I va entrar en funcionament el 1983 i el 1985 ho féu Ascó II.

La instal·lació d’ambdues centrals, dotades d’un reactor PWR amb una potència elèctrica de 930 MW, ha permès que altres indústries s’hagin instal·lat als seus voltants, formant un complex industrial en el qual conflueixen força interessos i que ha potenciat el desenvolupament industrial de la vila i també dels municipis que l’envolten.

COMUNICACIONS

La carretera C-12 que s’inicia a Amposta i es dirigeix fins la ciutat de Lleida, transcorre pel terme municipal, com també la C-12B, que s’inicia a la N-420 al terme municipal de la Fatarella i s’uneix a la C-12 al mateix municipi d’Ascó. Finalment la carretera T-733 uneix la Fatarella amb Ascó. Tanmateix el municipi d’Ascó disposa d’estació de ferrocarril des del 1892, corresponent a la línia de Barcelona a Madrid.

L’activitat econòmica d’Ascó abans de la construcció de la central nuclear, als anys setanta, era bàsicament agrícola, avui, és el sector industrial derivat de la central el que ocupa la major part de la població activa del municipi.

 

Font: Gran Enciclopèdia Catalana