Google+

TRESOR NATURAL

A Ascó trobem diferents elements naturals i paisatgístics de gran bellesa i amb un elevat valor ecològic, com el Pas de l’Ase o l’Illa de l’Ebre

El Pas de l'Ase

El Pas de l’Ase és un dels paratges més bells de Catalunya, es tracta d’un petit congost, d’uns 4km de llargada, originat per un dels estreps del braç interior de la serralada Prelitoral Catalana, interromput per l’Ebre, entre els termes d’Ascó, Vinebre i Garcia, també de la comarca de la Ribera d’Ebre, a tan sols uns 85 km de la seva desembocadura.

L’Ebre s’obra pas entre muntanyes, escarpant la serra de Pàndols i Cavalls i formant un entorn natural excepcional on la natura més salvatge mostra tot el seu esplendor, és per això que l’entorn del Pas de l’Ase fou declarat espai d’interès natural (EIN) i s’estén des del Pic de l’Àguila, al sud de l’estret del Pas de l’Ase, fins a la serra de la Figuera.

Al Pas de l’Ase, la presència del riu Ebre, permet l’aparició de vegetació de ribera, formada per alberedes i pollancredes, així com de tamarigars. Al mateix temps els valors ecològics queden reconeguts també pel paper que té de connector biològic entre el Montsant i les Serres de Pàndols i Cavalls, i els Ports.

Bladé i Desumvila, suposa l’esforç que li deuria costar al riu Ebre travessar la Serra del Tormo:

«Per a excavar el camí actual, li va caldre foradar un estrep de la serra de la Llena i obrir la gorja del Pas de l’Ase, entre el Puig dels Mugrons i la Roca del Sol, que arriben, bessones, a una altura d’uns 300 metres. Potser algun cataclisme produí l’enfonsament i facilità el pas actual de riu.» (Bladé, 1983: p. 17).

Amb tot, el Pas de l’Ase a banda dels seus valors naturals i paisatgístics ha estat desde sempre un paratges estratègic i de connexió comercial, així ho demostren la multitud de jaciments arqueològics i de diferents èpoques que s’hi troben, demostrant la importància històrica que ha tingut aquest pas com a nus de comunicació entre els dos sectors del riu Ebre en general.

L'illa de l'Ebre

L’Illa d’Ascó és un dels espais del complex de zones humides de les Illes de l’Ebre. Es situa al sud de la vila, ben a la vora del casc urbà i en el marge dret de l’Ebre. Ocupa 2,3 hectàrees de superfície. És una illa de petites dimensions que allotja un tamarigar de Tamarix canariensis i T. Africana ben estructurat, obert i lluminós. També hi ha peus aïllats d’àlber (Populus alba) i salze blanc (Salix alba).

El conjunt de les illes fluvials de l’Ebre representen un rosari de biòtops pont que faciliten el desplaçament de multitud d’ocells de zones humides, des dels aiguamolls litorals – majoritàriament el delta de l’Ebre-, vers l’interior de la península Ibèrica. En tenir una problemàtica ambiental força semblant, convindria plantejar-se la seva gestió i conservació de forma global.